Un poder perillós? Reflexions sobre l’activisme judicial contra l’ajornament electoral

El cèlebre Alexander Hamilton, un dels pares de la Constitució dels Estats Units d’Amèrica, descrivia el poder judicial com “el menys perillós per als drets polítics de la Constitució, perquè és el que disposa de la menor capacitat de pertorbar-los o vulnerar-los”. El poder legislatiu, a més d’establir les lleis, disposa de la cartera i el poder executiu de l’espasa; en canvi, segons Hamilton, el poder judicial no té influència sobre l’espasa ni sobre la cartera. El darrer no té força, ni riquesa, ni voluntat, ans només judici.

Em pregunto si podem mantenir aquest retrat del poder judicial a casa nostra. En aquest article em centraré en les decisions Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de suspensió cautelar i posterior anul·lació del Decret 1/2021, de 15 de gener, pel qual es deixa sense efecte la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021 a causa de la crisi sanitària derivada de la pandèmia causada per la COVID-19.

Deixa un comentari

Filed under Dret constitucional, Federalisme i dret autonòmic, Institucions i drets de participació ciutadana, Principi democràtic i sobirania

En defensa de l’ajornament electoral

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès cautelarment el Decret 1/2021, de 15 de gener, pel qual es deixa sense efecte la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021 a causa de la crisi sanitària derivada de la pandèmia causada per la COVID-19. (…) La prudència dels tribunals de justícia a voltes requereix fer ús del que l’eminent professor Alexader A. Bickel anomenava virtuts passives.

https://www.ara.cat/opinio/defensa-ajornament-electoral-Pau-Bossacoma_0_2604339652.html

Deixa un comentari

Filed under Dret constitucional, Institucions i drets de participació ciutadana, Principi democràtic i sobirania

The Veil, the Scales and the Sword: Moral and Legal Argument on Secession

To build legitimate and successful secession claims and strategies, both moral and legal arguments are important. As regards moral reasoning, a nuanced primary theory of secession with remedial features is presented. With respect to the legal field, the remedial logic of general international law is distinguished from that of constitutional law. Constitutionalizing a qualified primary right to secede is then defended with the aim of fostering multinational accommodation and, ultimately, consensual secession. Although the legal regulation of secession is often partial and defective, legality must be taken seriously in liberal-democratic settings.

Deixa un comentari

Filed under Dret constitucional, Dret europeu, Dret internacional, Federalisme i dret autonòmic, Secessió

Jurar como requisito para parlamentar: una conversación con Víctor Ferreres Comella

Comparto con el profesor Ferreres que insistir en el juramento o promesa tiene sentido en la medida que el acto se inserta en un momento de solemnidad. Si no es posible o resulta excesivamente problemático requerir un mínimo de “gravitas”, es preferible suprimir el acto. No solo el silencio es mejor que la frivolidad, también es mejor, yo añadiría, que la hipocresía y la exclusión.

Deixa un comentari

Filed under Dret constitucional, Dret parlamentari, Principi democràtic i sobirania, Secessió

La (in)constitucionalitat del referèndum sobre la monarquia

Actors polítics i creadors d’opinió insisteixen en la conveniència o necessitat de celebrar un referèndum sobre la monarquia. Tanmateix, segons el Tribunal Constitucional (TC), les decisions constitucionals essencials només es poden sotmetre a votació ciutadana seguint el procediment de reforma constitucional que pertoqui. (…)  En suma, la controvertida doctrina constitucional dissenyada per aturar els referèndums d’autodeterminació genera, en el pla teòric i normatiu, una gran barrera per celebrar un referèndum sobre la monarquia. A la pràctica, però, la coherència jurisprudencial no sempre s’imposa a altres consideracions.

https://www.ara.cat/opinio/Pau-Bossacoma-inconstitucionalitat-referendum-monarquia_0_2508349266.html

Pau Bossacoma_La (in)constitucionalitat del referèndum sobre la monarquia

Deixa un comentari

Filed under Dret constitucional, Institucions i drets de participació ciutadana, Principi democràtic i sobirania

El Procés i la reforma del Codi Penal

Per tractar les conseqüències penals dels fets de la tardor catalana del 2017, diverses veus parlamentàries, acadèmiques i de la societat civil han posat sobre la taula la possibilitat d’una reforma del Codi Penal. Una revisió necessària quan els tipus penals es consideren inadequats per als temps que corren o desmesurats per l’efecte desmobilitzador que poden generar. Vet aquí sis idees per enfocar-la:

https://www.ara.cat/opinio/pau-bossacoma-proces-reforma-codi-penal_0_2474752635.html

Pau Bossacoma_El Procés i la reforma del Codi Penal

Deixa un comentari

Filed under Secessió

Bretxes socials en temps de pandèmia

La crisi coronada em genera dos grans temors: l’aprofundiment de la bretxa entre rics i pobres i de la bretxa entre generacions. Però no voldria escriure de temors sense, alhora, plantejar oportunitats. La història demostra que les catàstrofes, les calamitats i les crisis obren finestres d’oportunitat. Aquí n’apuntaré dues: la mitigació de la bretxa entre pobles i ciutats i de la bretxa entre treballadors públics i privats.

https://www.elmon.cat/opinio/bretxes-socials-temps-pandemia_2126998102.html

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

La condició de diputat per a ser president

Un dels grans interrogants jurídics que sorgeix després de l’acord de la Junta Electoral Central és si la pèrdua de la condició de diputat del MHP Torra comporta el cessament com a president de la Generalitat. Des de la interpretació literal, sistemàtica i teleològica, defenso que ser membre del Parlament no és condició necessària per a mantenir-se en el càrrec de president.

https://www.lavanguardia.com/politica/20200116/472927675839/la-condicion-de-diputado-para-ser-president.html

Pau Bossacoma_L’escó i la presidència

Deixa un comentari

Filed under Dret constitucional, Dret parlamentari, Federalisme i dret autonòmic

Morality and Legality of Secession. A Theory of National Self-Determination

‘Breaking new ground regarding the justification of secession, this book provides a novel and nuanced middle ground between two extremes: remedial right only theories which fail to take the value of self-determination seriously enough; and primary right theories which are so permissive in justifying secession as to create unacceptable incentives for strategic behavior and unacceptable risks of instability.’

–Allen Buchanan, University of Arizona, USA

 

‘This book offers detailed analyses of many of the practical difficulties that surround the constitutionalisation of the right to secede, while applying moral philosophical precepts with considerable subtlety in helping to inform existing institutional arrangements. In combining political theory and law in such a capacious way, it offers perhaps the most comprehensive and sophisticated account of the law and practice of secession to date.”

–Stephen Tierney, University of Edinburgh, UK

 

‘In this book, Bossacoma challenges the prevailing views on secession, which, he contends, fail to satisfy basic moral principles widely shared in liberal democracies. His defence of a qualified right of secession combines political philosophy and institutional design in an original and persuasive way. Anyone interested in this topic must certainly read this timely book.’

–Víctor Ferreres Comella, Pompeu Fabra University, Spain, and University of Texas at Austin, USA

 

https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-030-26589-2#toc

https://www.palgrave.com/gp/book/9783030265885

 

Bookmatter_MoralityAndLegalityOfSecession

Backmatter_MoralityAndLegalityOfSecession

3 comentaris

Filed under Dret constitucional, Dret internacional, Història del pensament polític i jurídic, Nació, Principi democràtic i sobirania, Secessió

El finançament metropolità de grups polítics, partits polítics i sindicats

Aquest article es planteja si els grups polítics, els partits polítics i els sindicats poden rebre finançament públic local, concretament per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (en endavant, AMB), i, en cas que puguin, sota quines condicions. L’article s’inicia amb un breu apunt històric i comparat (apartat 2), seguit d’una introducció general al model espanyol de finançament dels partits polítics (apartat 3). Es defensa, a continuació, la conveniència de mantenir un equilibri territorial en el finançament de partits polítics que donarà una justificació constitucional en algunes de les conclusions sobre el cas concret (apartat 4). Després d’aquests apartats més generals i introductoris, es tracta el finançament metropolità indirecte de partits polítics a través de les dotacions econòmiques als grups polítics metropolitans (apartat 5) i, tot seguit, el finançament metropolità directe de partits polítics (apartat 6). Posteriorment, s’aborda el finançament metropolità de sindicats (apartat 7). L’article acaba amb unes breus conclusions (apartat 8).

El finançament metropolità de grups polítics, partits polítics i sindicats 

La financiación metropolitana de grupos políticos, partidos políticos y sindicatos

Metropolitan funding of political groups, political parties and trade unions

Deixa un comentari

Filed under Dret constitucional, Dret local, Federalisme i dret autonòmic, Principi democràtic i sobirania