After presenting some convergent tendencies and eclectic approaches to moral theories of secession in light of some practical applications of these theories, the article outlines the constitutional landscape on the regulation of secession and analyzes the legal right to withdraw from the European Union, arguing that this right to secede from the Union helps to justify a right to secede from EU member states. Through the exploration of several arguments that may distinguish between these rights of exit, I contend that their regulation and qualification should not be substantially different from one another. Taking a holistic approach, I make the case for a qualified right to secede from the European Union as a whole and from its individual member states.
El Projecte de llei d’elaboració de disposicions normatives: alerta amb l’elefant dins la cambra
A finals de 2023, em van demanar de comparèixer en qualitat d’expert al Parlament de Catalunya per a donar la meva opinió sobre el Projecte de llei d’elaboració de disposicions normatives. Vol ser una llei que reguli l’elaboració de normes legals i reglamentàries per part del Govern. Tracta, doncs, la manera de fer normes per part del poder executiu i no, en canvi, sobre l’elaboració de normes en seu parlamentària. En aquest escrit, exposo la meva aportació. En essència, considero encertat abordar, de manera unitària, el fenomen de l’elaboració de normes. Per aquesta mateixa raó, també s’hauria d’abordar l’elaboració de les proposicions de llei a fi d’evitar una dualitat problemàtica.
En català:
https://blogs.uoc.edu/edcp/ca/el-projecte-de-llei-d-elaboracio-de-disposicions-normatives
En español:
https://blogs.uoc.edu/edcp/es/el-proyecto-de-ley-de-elaboracion-de-disposiciones-normativas
Informe sobre l’acord de claredat: una sinopsi
L’abril de 2023, el Govern català va crear un consell acadèmic perquè elaborés un informe sobre un acord de claredat per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Un acord de claredat pretén, en essència, que favorables i contraris a la independència acceptin unes regles de joc per decidir sobre el futur polític de Catalunya. En aquest escrit sintetitzo les respostes que ha donat el Consell a les cinc preguntes que li va formular el Govern. Tanmateix, no em cenyeixo a fer un resum en sentit estricte, sinó que en diversos passatges aniré més enllà del que diu l’informe.
https://blogs.uoc.edu/edcp/ca/informe-sobre-lacord-de-claredat-una-sinopsi/
https://blogs.uoc.edu/edcp/es/informe-sobre-el-acuerdo-de-claridad-una-sinopsis/
La vaguetat de l’informe sobre l’acord de claredat
S’ha criticat que l’informe sigui vague, en el sentit de no aportar solucions concretes. (…) La meva resposta és que la vaguetat de l’informe no hauria de sorprendre ni ser necessàriament dolenta. (…) El preu del consens sol ser la vaguetat o textura oberta del text, la qual cosa és positiva per un informe que vol obrir l’horitzó de possibilitats, i no pas marcar un sol camí a recórrer. Els camins concrets han de ser proposats i acordats pels representants democràtics. Per deferència política i prudència acadèmica, el paper que ha adoptat el Consell és el d’oferir claus teòriques i eines pràctiques perquè es generi un debat sofisticat i fructífer tant a nivell institucional com a nivell ciutadà. L’informe procura obrir portes reals i finestres mentals.
Informe sobre l’acord de claredat
L’informe respon les cinc preguntes que el Govern de la Generalitat va formular al Consell Acadèmic per a l’Acord de Claredat, format per nou experts de disciplines acadèmiques i inclinacions polítiques diverses: (1) Quines característiques hauria d’incloure un acord de claredat amb l’Estat espanyol per resoldre el conflicte polític? (2) Quins mecanismes existents a la política comparada permetrien aportar solucions al conflicte polític? (3) Quins actors polítics i institucions haurien de prendre la iniciativa per tal d’implementar aquestes solucions? (4) Quina funció hauria de tenir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, a l’hora de resoldre el conflicte polític? (5) Quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-ne la validesa i implementació?
En español: https://acordclaredat.cat/wp-content/uploads/2024/02/InformeAcordClaredat_ES.pdf
In English: https://acordclaredat.cat/wp-content/uploads/2024/02/InformeAcordClaredat_EN.pdf
En altres llengües: https://acordclaredat.cat/
The regulation of abortion: reflections on the Dobbs opinion
The debate on abortion often entails great moral, political and legal disagreements. This article provides a number of philosophical, political and, above all, legal thoughts around the recent and controversial opinion of the US Supreme Court on Dobbs, which overrules the famous Roe v. Wade decision. It looks at the different opinions of the justices and the possible significance of religion in explaining this brusque jurisprudential change, while recalling the importance of the separation between Church and State. As Dobbs has returned to State legislatures the law-making powers they had lost with Roe, we explore the relationship between federalism and the role of the courts. Next, we address the question on who is legitimately entitled to adopt a “theory of life”: some might say the legislatures and the voters as a whole, whereas others would answer the courts and pregnant women as individuals. Given that Dobbs represents a radical departure from one of the most well-known cases in the history of the United States of America, we also reflect on the binding nature of judicial precedent. As a final consideration, the paper warns that a regulation downplaying the value of life may lead to a normalisation and banalisation of abortion and, progressively, infanticide too.
La moderació com a estratègia política
En temps de polarització i tensió política, convé ressaltar possibles avantatges de la moderació i desavantatges de la immoderació. La hipòtesi: la moderació permet aliances i victòries insospitades, mentre que la immoderació pot impedir victòries esperables o relativament a l’abast. La moderació és amiga dels pactes i les coalicions (tant electorals com de govern). Fins i tot en cas que no s’arribi a pactes electorals o de govern, és una opció més tolerable per la resta de forces i pot ser recolzada a fi de contrarestar la immoderació aliena.
La regulació de l’avortament: reflexions entorn de la sentència Dobbs
El debat sobre l’avortament sol desfermar una forta controvèrsia moral, política i jurídica. Aquest article ofereix un conjunt de reflexions filosòfiques, politològiques i sobretot jurídiques entorn de la flamant i polèmica sentència Dobbs del Tribunal Suprem dels Estats Units d’Amèrica, la qual revoca la famosa sentència Roe v. Wade. Veurem les diferents opinions dels membres del tribunal i la possible rellevància de la religió per a explicar aquest brusc canvi jurisprudencial, tot evocant la importància de la separació església-estat. Com que Dobbs retorna als parlaments estatals el poder de regulació que havien perdut amb Roe, explorarem la relació entre el federalisme i el paper dels tribunals. Tot seguit, ens preguntarem qui està legitimat per a adoptar una teoria sobre la vida. Hom respondria els parlaments i votants en conjunt, mentre que altri contestaria els tribunals i les embarassades de manera individual. Atès que Dobbs s’aparta radicalment d’una de les sentències més cèlebres de la jurisprudència nord-americana, tractarem la vinculació del precedent judicial. Com a reflexió final, s’adverteix que una regulació que desmereixi el valor de la vida pot conduir a normalitzar i banalitzar l’avortament i, progressivament, també l’infanticidi.
Agraeixo les converses amb J. J. Moreso, Joan Vergés, Mark Tushnet, Víctor Ferreres, Carles Viver, Guillermo Ormazabal, Raquel Xalabarder, Albert Lamarca, Josep Capdeferro, Emma Diez, Narcís Pérez, Maya Diekmann, Carles Ros i Núria Busquets. També són d’agrair els comentaris i suggeriments de les revisions anònimes de la revista.
http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.58992-rcdp.i66.2023.3875
Territorialkonflikt in Spanien: Die katalanische Herausforderung
El professor Klaus-Jürgen Nagel i un servidor hem publicat aquest article a la revista Zeitschrift für Politik (ZfP). També cal agrair públicament la labor de coordinació i revisió del professor Peter A. Kraus. Sense la inestimable col·laboració d’aquests dos professors, la nau no hauria arribat a port. De fet, probablement mai n’hauria sortit.
El resum de l’article fa així: “Der katalanische Konflikt hat mit dem unilateralen Referendum und der Unabhängigkeitserklärung von 2017 große internationale Aufmerksamkeit erregt. Nach einer historischen und verfassungspolitischen Einführung, die zu einem besseren Verständnis des Konflikts beitragen soll, präsentiert der vorliegende Artikel zehn Vorschläge, dem territorialen Pluralismus in Spanien politisch angemessen Rechnung zu tragen und auf die katalanische Herausforderung zu antworten. Diese vielfältigen Formen des Ausgleichs sind kein Produkt abstrakten normativen Denkens, sondern vielmehr inspiriert von tatsächlich bestehenden Institutionen und Praktiken in vergleichbaren Fällen. Der Vergleich von Politik und Recht zeigt Ansätze, um die katalanische Herausforderung konstruktiv anzugehen. Deren Umsetzung wird in Spanien allerdings durch einen Mangel an politischem Willen im Kontext einer Verfassungsordnung behindert, die bislang im Kern monistisch interpretiert wird.”
Filed under Uncategorized
Assessorar per l’Acord de Claredat
La feina del Consell és més aviat obrir horitzons de coneixement i camins a explorar. Obrir, i no pas tancar, el ventall de possibilitats raonables.
Pau Bossacoma i Busquets 
