Justícia com a equitat multinacional. Síntesi d’una teoria sobre la secessió

En aquest treball s’ofereix una síntesi de la teoria secessionista que anomeno justícia com a equitat multinacional. Aquesta teoria defensa un dret moral primari a la secessió basat en l’autodeterminació nacional. A partir d’un contracte multinacional hipotètic, la justícia com a equitat multinacional traça set requisits secessionistes en forma de principis. Aquests principis pretenen justificar i racionalitzar la demanda i l’exercici d’un dret potencialment desestabilitzador. La defensa es desenvolupa tot contestant diverses objeccions que es poden formular contra el dret moral a la secessió i, més concretament, contra la teoria d’un servidor. En el darrer apartat, amb voluntat de cercar una canalització jurídica de l’exercici del dret moral, es proposa una doctrina constitucional per a tractar les secessions unilaterals en contextos liberals i democràtics.

http://www.raco.cat/index.php/Idees/article/view/315510/405611

El present número de la Revista Idees tracta La justícia de la secessió. Els altres articles, en algun dels seus passatges, dediquen algun comentari a la primera part del meu llibre Justícia i legalitat de la secessió. És de justícia, doncs, agrair tant les lloances com les crítiques, perquè de les primeres un en presumeix i de les segones un n’aprèn.

http://www.raco.cat/index.php/Idees/issue/current/showToc

Deixa un comentari

Filed under Dret constitucional, Nació, Principi democràtic i sobirania, Secessió

Secessió i integració a la Unió Europea : Catalunya nou Estat de la Unió?

El treball explora la compatibilitat teòrica i l’encaix pràctic de la secessió i la integració a la Unió Europea (UE). Quan un Estat membre d’una organització internacional pateix una separació o divisió, la continuïtat dels Estats successors depèn de les normes, pràctiques i acords de cada organització. Això també és predicable d’una organització d’integració tan genuïna com la UE. El present treball rebutja una aplicació ordinària del procediment d’adhesió de nous Estats membres a partir de distingir el fenomen d’ampliació externa del d’ampliació interna. Tanmateix, el procediment de reforma dels tractats també requereix el consentiment de tots els Estats membres per a acordar la continuació permanent i de ple dret dels Estats successors. Ara bé, a la llum dels principis que es desprenen dels Tractats de la UE, de la ciutadania de la Unió i dels drets i les expectatives legítimes que la llarga integració ha generat, el treball defensa un règim transitori i un tractament diferenciat dels diversos drets i obligacions dels Tractats. És plausible i raonable que s’acordés que, tot i que l’Estat nounat no disposaria dels drets polítics vinculats a la condició de membre, el seu territori i la seva ciutadania seguirien gaudint transitòriament de les llibertats que ofereixen els Tractats constitutius.

http://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/desenvolupament_autogovern/iea/Publicacions/IEA-Recerca/01_ieaRecerca.pdf

Deixa un comentari

Filed under Ciutadania, Dret europeu, Dret internacional, Secessió

El concepte de Declaració Unilateral d’Independència

L’objectiu d’aquest treball és definir el concepte de Declaració Unilateral d’Independència (DUI) de manera parsimoniosa i neutral, o sia, sense elements innecessaris i sense qualificacions ideològiques. És un intent de definir el concepte i no, en canvi, una concepció particular de DUI. En principi, atès que un concepte és apte d’englobar múltiples concepcions, no tanca el debat de fons. És, doncs, un suggeriment terminològic amb voluntat de fer més clar, comprensible i raonable el debat sobre la matèria.

http://unilateral.cat/2016/09/09/el-concepte-de-declaracio-unilateral-dindependencia/

Deixa un comentari

Filed under Dret constitucional, Dret internacional, Principi democràtic i sobirania, Secessió

Secesión, democracia y derecho

En este artículo se ofrecen algunas reflexiones en torno al proceso de independencia que parece haberse iniciado en Cataluña. Estas reflexiones, inspiradas en el caso catalán-español, pretenden ser generalizables a otras demandas secesionistas en contextos liberales y democráticos. En la primera parte del artículo, más descriptiva y analítica, se intentan apuntar algunos de los motivos que pueden explicar el estado actual de la relación entre Cataluña y España. En la segunda parte, más propositiva y reflexiva, se proponen y se debaten algunas ideas sobre la moralidad y la legalidad de la secesión. Se comenta la necesidad de una mayoría clara a favor de la independencia y la legitimidad de las resistencias constitucionales a la secesión. Para superar tales pruebas democráticas y constitucionales, es necesaria una mayoría popular a favor de la secesión y que dicha mayoría observe las virtudes de la perseverancia, la templanza y la autocontención. Si faltan estos elementos y virtudes, la secesión puede que no sea reconocida internacionalmente, que desencadene una coerción estatal o que alimente la anarquía al interior de la comunidad secesionista.

http://revistas.cecar.edu.co/iuris/article/view/142/133

Deixa un comentari

Filed under Dret constitucional, Dret internacional, Federalisme i dret autonòmic, Nació, Principi democràtic i sobirania, Secessió

The Secession of Catalonia: Legal Strategies and Barriers

This chapter, published in CUADRAS-MORATÓ, X. (ed.). Catalonia: A New Independent State in Europe? (Routledge, 2016), begins by outlining the evolution of the Catalan demands in terms of legality and legitimacy from the right to self-determination towards the so-called “right to decide”. We try to do so fostering a comparative debate and sketching what might be a broader legal and political tendency. After drawing this broader picture, we dig down into the core of the legal and political debates, developments, and controversies concerning the Catalan will to hold a referendum on independence. In particular, we analyse the judgements of the Spanish Constitutional Court which ruled high constitutional barriers to secession (among them, many obstacles to calling a referendum on independence). We show the difficulties in amending the Spanish Constitution and we share some ideas on how to deal with a secessionist constitutional reform. While doing so, we offer some general considerations on bilateral and unilateral secessions within liberal democracies. At the end of the chapter, we propose a constitutional theory of secession based on a revolutionary reform of the demos.

https://www.amazon.es/Catalonia-Independent-Secession-European-Perspectives/dp/1857437527/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1462531625&sr=8-1&keywords=Catalonia%3A+A+New+Independent+State+in+Europe%3F

The Review of Glen M. E. Duerr (‘Debating the status of Catalonia and the Basque Country inside or outside of Spain, and the EU’, in European Political Science) states the following: “This chapter, in particular, weaves an intricate and delicate picture of the legal implications for not only declaring independence on the part of the Catalan government, but also blocking democratic impulses on the part of the Spanish government.”

Deixa un comentari

Filed under Dret constitucional, Institucions i drets de participació ciutadana, Principi democràtic i sobirania, Secessió

Nosaltres, el Poble

En un context liberal i democràtic, una secessió unilateral és un repte polític molt complicat però aturar una secessió pacífica i democràtica en aquest mateix context també. Les dues bandes han de mesurar bé les seves passes i no es poden precipitar. En tal context, una secessió unilateral és una cursa de fons, no és una guerra llampec i no es guanya a partir del factor sorpresa, sinó que cal mantenir dos grups de factors en tensió: una mobilització popular majoritària i la virtut de la perseverança, i, alhora, la virtut de l’autocontenció i la temprança.

http://www.elnacional.cat/ca/opinio/catalunya-justicia-legalitat-secessio-independencia-poble_70886_102.html

Deixa un comentari

Filed under Dret constitucional, Dret internacional, Principi democràtic i sobirania, Secessió

Justícia i legalitat de la secessió

 

En aquest llibre s’explora la justícia i la legalitat de la secessió. Explorar la justícia significa submergir-se en la moralitat del dret de secessió. Des d’una anàlisi de filosofia política, es defensa un dret moral primari a la secessió basat en l’autodeterminació nacional. Aquesta defensa es fa a partir d’un contracte multinacional hipotètic. En virtut de tal mètode contractual, es desenvolupen uns requisits secessionistes en forma de principis que es contrasten acuradament amb les diverses teories secessionistes i les diferents objeccions al dret moral a la secessió de les comunitats nacionals.

Per a explorar la legalitat cal interrogar el dret internacional i el dret constitucional sobre l’autodeterminació i la secessió. Després d’observar que el dret internacional no reconeix un dret de secessió de les nacions subestatals en condicions pacífiques i de normalitat democràtica, el llibre s’endinsa en el dret constitucional. Abans, però, s’estudia la conformitat de les declaracions unilaterals d’independència amb el dret internacional i la rellevància de la dinàmica entre el principi d’efectivitat i el reconeixement internacional.

El constitucionalisme contemporani tampoc no reconeix, per regla general, un dret a la secessió de les nacions subestatals. No obstant això, hi ha experiències normatives i pràctiques interessants i inspiradores. S’assenyala que el constitucionalisme, el federalisme i el dret de secessió poden estar en equilibri o harmonia normativa. De fet, s’apunta que les unions multinacionals i les integracions supraestatals poden dependre del reconeixement i la garantia d’un dret constitucional a la secessió. En aquest sentit, no només es defensa el dret de secessió en situacions dramàtiques, també en contextos de federalisme multinacional i de constitucionalisme democràtic.

Finalment, s’exposa una teoria constitucional sobre la secessió unilateral pels casos en els quals l’ordenament jurídic vigent no reconegui el dret de secessió o n’impedeixi el seu exercici. Aquesta teoria es fonamenta en el despertar i l’emergir d’un nou poble constituent. Atès que les secessions unilaterals són actes rupturistes, es defensa que, en contextos liberal-democràtics, només després del llarg camí durant el qual les vies negociades i constitucionals són sistemàticament negades, les vies democràtiques unilaterals complementades per una mobilització popular intensa, sostinguda i perllongada poden arribar a superar legítimament les barreres constitucionals, tot erigint-se la nació secessionista com a poble constituent. Es tracta d’una teoria que es vol prendre seriosament tant la secessió com la unitat.

http://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/desenvolupament_autogovern/iea/Publicacions/con-textos/CTX_20.pdf

PS1. El Dr. Sanjaume ha ressenyat el llibre, amb especial referència a la primera part. Li agraeixo perquè, a més de donar notícia de la publicació, pot ésser una lectura assequible pels qui vulguin fer un tastet de l’obra i pels qui necessitin una primera empenteta per a llençar-se a la cascada de lletres.

http://www.ara.cat/elpatidescobert/Contractualisme-secessio_0_1524447759.html?utm_medium=social&utm_source=facebook&utm_campaign=ara

PS2. El Dr. Hèctor López també ha ressenyat el llibre. Es complementa bé amb la ressenya del Dr. Sanjaume, perquè mentre que el primer se centra en la primera part del llibre (sobre filosofia política), el segon, professor de dret constitucional, es focalitza més en la tercera i última part (sobre dret i política constitucionals).

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/942734-legalitat-de-la-secessio.html

Deixa un comentari

Filed under Dret constitucional, Dret internacional, Principi democràtic i sobirania, Secessió