El Govern britànic rebutja la celebració d’un nou referèndum d’independència. Per a poder celebrar-lo sense el previ consentiment de Londres, el Govern escocès acudí al Tribunal Suprem del Regne Unit a fi d’aclarir si Escòcia té competències per a regular i convocar un referèndum d’independència. El tribunal s’acaba de pronunciar, per unanimitat, en contra d’aquesta possibilitat i ho fonamenta en el fet que aquest referèndum afectaria dues “matèries reservades”: (1) la Unió dels Regnes d’Escòcia i Anglaterra i (2) la sobirania del Parlament del Regne Unit.
(…)
Segons la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, si el referèndum no és legalment possible o políticament acordat, cal buscar altres vies democràtiques, constitucionals i legals perquè el poble escocès pugui expressar la seva voluntat. En aquest sentit, ja fa mesos que va enunciar que, si no podia fer un referèndum com cal, era partidària de celebrar unes eleccions encarades i llegides en clau referendària.
Els catalans ja sabem bé que les eleccions referendàries no són la panacea. Dit això, en comptes de fer un referèndum il·legal a la catalana, em sembla més raonable i responsable que s’opti per inferir la voluntat secessionista del poble escocès per mitjà d’eleccions. Com que possiblement unes soles eleccions no seran suficients per a constatar una majoria clara a favor de la independència, caldrà superar una sèrie de testos electorals. La persistència serà, o hauria de ser, font de claredat!
Pau Bossacoma i Busquets 